Matilde Salvador: Artículo para la FCEC

El siguiente artículo fue escrito para hacer mención a la trayectoria de la compositora valenciana Matilde Salvador que ha fallecido el pasado 5 de octubre. Fue destinado a la FCEC (Federació Catalana d'entitats corals). Por esta razón el artículo fue escrito en catalán. Es de carácter divulgativo.

MATILDE SALVADOR: una dona al servei del art i la música

"La condició de ser dona i la d'haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprèn la meua producció musical i pictòrica sense aquests lligams".

Sembla difícil que encara ens trobin amb dificultats per trobar enregistraments d’una artista tan prolífica i reconeguda especialment a Valencia i Catalunya. Una dona que va entravessar no sense dificultats les penúries i reduïments propis d’una dona de primera meitat del segle XX i que, fins i tot va a ser la primera i única que va estrenar una òpera al Liceu de Barcelona.

Matilde va néixer en 1918 a Castelló. Va ser filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i neboda de la pianista Joaquina Segarra amb qui va estudiar piano. En aquet ambient propici es van formar tant ella com la seva germana, després violinista, Josefina Salvador. El seu marit, a qui va a conèixer a una relació mestre-alumna, va ser Vicent Asensio, reconegut compositor valencià.

Des de el principi Matilde va a demostrar una preferència poc habitual en una dona de la seva època per la composició. Recordem que normalment les dones es formaven com pianistes o, excepcionalment com intèrprets. Als 15 anys va estrenar la seva primera composició “Com és la lluna” (cançó per sis veus mixtes). Des de aquí començaria una llarga sèrie de cançons (aproximadament cent cinquanta) que encara s’han de catalogar. Per a la seva prolífica obra per solista o per cor agafava poemes de poetes espanyols o llatinoamericans. Entre les figures de la poesia mes reconegudes que va musicalitzar es troben Salvador Espriu, Bernat Artola, Miquel Costa i Llovera i Xavier Casp. També va composar per orquestra o cor i orquestra ballets i operes. Possiblement la obra escènica més coneguda es La Filla del Rei Barbut. Dins d’una línea de compromís expressiu va treballar (també la música religiosa), molt íntimament amb el contingut de les paraules que musicalitzava.

Va defendre el us de llengües atacades durant el franquisme i es va comprometre amb problemàtiques socials i de genero. Per aquesta raó que va agafar texts de dones llatinoamericanes com Gabriela Mistral que van patir la incomprensió de la seva societat i època. Però aquesta relació amb Llatinoamerica no va a ser solament literària sinó que també va a composar melodies adoptant estils de aquelles terres. Exemple d’això son el seu cicle de cançons Homenaje a la poesía femenina de América (1956) i del mateix any Vidalita y danza criolla, per a veu i piano.

A 1974 va començar la seva labor docent al Conservatori de Valencia, institució a la que havia complementat el seus estudis musicals obtenint la titulació superior en piano i uns anys mes tard en composició. Musicalment Matilde va adoptar un estil més proper al neoclàssic i va fer de la música un mitjà expressiu per reforçar el contingut de les paraules.

A una època en que la relació entre arts interessava molt als ambients erudits l’artista va a buscar alternatives expressives tant dins de la música com en la poesia i el art. Com artista plàstica va trobar una estètica semblant en el seu concepte a la que va adoptar en la seva música. Els crítics d’art l’han catalogat naïf, va guanyar molts d’elogis i, fins i tot, va aconseguir exposar les seves produccions a Francia.

Aquestes festes moltes agrupacions van a homenatjar a la compositora interpretant algunes de les seves nadales. Si ve a estat reconeguda i ha rebre moltes premis especialment a Valencia i Catalunya, encara escoltar la seva obra es possible per uns pocs privilegiats. Recientment es va editar Converses amb una compositora apassionada : Matilde Salvador (Tàndem Edicions. 2007. València.) que ens posa a disposició els detalls de la seva vida musical i que va ser el resultat d’una sèrie d’entrevistes de la periodista Rosa Solbes a la artista.

Matilde Salvador ens ha deixat el passat 5 de octubre però encara la seva música ha de ser interpretada i escoltada per tots aquells que encara no han tingut el luxe de apropar-se al treball d’una artista de primera línea. Per els que treballen al àmbit de la música coral la seva obra representa una oportunitat de creixement vocal i estètic, una ocasió de posar en el seu lloc la nostra música i donar a conèixer això que de veritat importa fora de les nostres fronteres.

Soledad Sánchez Bueno

servido por palyndrome 2 comentarios compártelo