Artículo divulgativo sobre el Magnificat de Bach

El siguiente artículo fue escrito para ser publicado en la web de la enntidad coral Nova Egara de Terrassa (Catalunya). Se dirigía especialmente a los cantantes del coro y al público que se esperaba que asistiera al concierto. Está en catalán pero es fáscilmente comprensible.

El Magnificat es un cant litúrgic per ser cantat dins del antic ritu Romà Catòlic dels Vespres de Nadal. Després de la Reforma aquet cant es va incorporar als ritus Anglicans i Luterans. El uso litúrgic del text del Magnificat es molt antic i es per això existeixen cants gregorians amb aquet text com també composicions de músics previs i posteriors a Bach (Palestrina, Monteverdi o Mozart). El text es correspon a la secció del evangeli de Lucas a on es fa referència a la visitació de la Verge Maria. En aquesta secció de la Bíblia es descriu el moment en que la Verge visita a Judá a visitar a Zacarías i Isabel. Quan Isabel la rebre el noi salta de alegria dins al ventre de Isabel i el Espiri’t Sant envolta a la dona que ja era madura. Isabel agraeix la visita a Maria i li conta el que va passar. La resposta que li dona la Verge a Isabel es troba als versicles 46 a 55 del primer capítol del evangeli de Lucas i es el que es va posar en música.

La traducció següent us permetrà conèixer una mica el sentit del text::

Aquet magnificat el va composar Johann Sebastian Bach en una primera versió a la tonalitat de mi bemoll major (més alt que ara) cap al 1723 any en que el compositor va a ingressar com cantor a l’Escola de Sant Tomás a Leipzig. Bach va a tenir moltes dubtes abans d’agafar aquet post ja que, si bé representava una gran oportunitat per la seva carrera es posava a mercè de molts problemes. A més de tenir molts superiors tindria també el permanent control eclesiàstic i les obres que es composaven passarien per el control de aproximadament quinze mans. També guanyaria menys diners però pujaria el càrrec (cantor representava una categoria superior a la de mestre de capella). La seva dona, Ana Magdalena, va a tenir que deixar el seu càrrec de cantant de cort (en Cöthen) i en Leipzig no eren benvingudes les dones cantants. Telemann també va fer les oposicions per el mateix post i el consell va dubtar molt abans de decidir qui seria el proper cantor. Finalment es van decidir per Bach més per la seva actitud que per la aptitud que va demostrar en les oposicions. Les condicions musicals a las que va a treballar en aquet lloc van fer poc més que pèssimes. A més de tot, se l’apeixien cada cop més responsabilitats com composar la música per cada diumenge en els que els oficis duraven quatre hores. D’aquesta època son la majoria de les seves cantates que conformen aproximadament cinc cicles de cantates ( mes o menys 295 cantates). Hem de suposar que Bach mai va a poder escoltar les seves composicions en les condicions que el volia.

Cap a 1729 Bach va assolir la direcció del Collegium Musical de Leipzig. Axó va suposar una gran millora en les seves condicions. Una de les millores més significatives va a ser que va poder disposar de més. Això el va permetre revisar les algunes de les seves composicions i adaptar-les per a desenvolupar altres funcions. Cap al 1733 va estrenar la seva segona versió en Re major (mig to mes dalt) suposadament per millorar la sonoritat de les trompetes. També va a substituir els traversos per flautes de bec i es van afegir dues oboès d’amore. Mirant el dispositiu instrumental i vocal definitiu per interpretar aquesta obra (cinc solistes, cinc veus corals, tres trompetes, dues flautes, dos oboès, cordes, timbals i baix continuo) es pot suposar que Bach va a aconseguir disposar d’un conjunt de mitjana o gran dimensió. Però la adaptació del Magnificat no va a ser solament per raons musicals si no que Bach va a tenir que adaptar el seu Magnificat per a un altre uso litúrgic. En aquesta segona versió es van a tallar seccions relacionades amb el Nadal per poder cantar-la a Setmana Santa

En aquesta època (estem dins del estil barroc ple) es feien servir eines de la retòrica a la música que li donaven més sentit respecte al text. Aquets recursos que aplicats a música del renaixement es coneixen com world painting (pintura de paraula) donaven un valor simbòlic a la música i esta reforçava el sentit dels paraules. En aquet context, per exemple, quan es fa referència al cel en contrast amb els inferns es solien fer servir registres de veu contrastants. Per contrastar intervencions del poble en comptes de les intervencions dels personatges que tramen la acció (com es el cas de les Passions i cantates) es posava doble cor. En el cas del Magnificat no intervé cap narrador per que el text es correspon amb una secció uniforme dels evangelis i per això no nia recitatius com passa amb les Passions.

Ara disposem de moltes versions discogràfiques que ens ofereixen diferents propostes musicals. Es molt interessant veure com es feia aquesta mateixa obra fa uns huitanta anys quan encara el historicisme interpretatiu es trobava en el seu principi. Les grans orquestres i corals amb instruments moderns i els temps majestuosos van a ser reemplaçats ara per orquestres petites amb instruments reproduccions dels originals i cors de cambra. Una versió que recomano per que s’apropa molt a la que farà la Coral Nova Ègara es la de Jeremy Summerly i Nicholas Ward de 1994 (Naxos). En aquesta versió la col·locació del text i el criteri de interpretació de la música respecte del text es la mateixa. També es molt agraïda la versió de Andrew Parrot, més actualitzada als criteris historicistes.

servido por palyndrome sin comentarios compártelo